2 Una Europa en declivi en un món turbulent

¿Un sistema capitalista en crisi?

euro

El sistema capitalista ha arribat a ocupar pràcticament tots els espais de la societat. Actualment està sotmès a grans turbulències, però no sembla que assistim a la seva ensulsiada sinó a una crisi molt greu. Es pot afirmar que socialment el capitalisme en la seva essència no està en crisi i que la seva legitimitat es qüestionada per minories, encara que aquestes són creixents.

Un context d’intens creixement de la competència mundial

La crisis europea

Des del final de la Segona Guerra Mundial els capitals i els Estats d’Europa occidental havien d’enfrontar-se a una creixent competència internacional. Precisament les necessitats de reestructurar els capitals a escala europea per fer front a la competència global van ser un dels motius més importants per l’establiment el 1957 del que anys després s’acabaria convertint en l’actual UE. Aquesta competència augmenta des de la crisi dels 70, amb la incorporació dels tigres asiàtics, els capitals petroliers i ara amb els països anomenats emergents. Sorgeixen nous capitals que pretenen una posició en l’espai econòmic i en les decisions del capitalisme mundial que van influint en la conformació d’aquest. Els capitals globals dels països anomenats centrals es troben immersos en una accentuada competència amb la resta de capitals mundials, el que els produeix certs ensurts i greus dificultats, tot i que encara conserven molt de poder. Aquesta creixent competència entre els principals Estats i àrees econòmiques del món és un dels elements que més defineixen la situació actual del món.

La Unió Europea en l’economia global

En aquest context, cada vegada és més necessari i important el rol del suport públic com rescatador dels capitals bancaris, les grans empreses i les respectives elits nacionals. Al internacionalitzar-se els capitals, la necessitat d’aquest recolzament públic els portarà a la formació d’institucions públiques supranacionals. Aquí es troba una de les raons més importants de l’origen de la UE.

Entre els grans capitals globals, els capitals europeus experimenten dificultats creixents i van perdent la seva antiga hegemonia. Amb la crisi de 2008 les dificultats s’acumulen i el declivi europeu s’agreuja. “Europa esdevé l’epicentre de la crisi del capitalisme globalitzat. Una crisi profunda i multiforme, convulsa, previsiblement prolongada i d’incert desenllaç: crisi econòmica, social, ecològica, político institucional, crisi de civilització… El somni d’un espai compartit de drets i progrés es fa miques, dinamitat per la voracitat dels mercats financers” (S. Dahan, Sadocapitalismo, p.9).

El capital europeu reacciona

Els capitals europeus dominants intenten millorar la seva situació adoptant amb entusiasme els anys 80 les estratègies econòmiques neoliberals. Després, expandint-se, primer cap al sud, posteriorment cap a l’est. La competitivitat dels països del sud, sempre incerta, es va debilitar i es van anar convertint progressivament en compradors dels productes del nord. Compres finançades amb els préstecs del capital financer del nord. La pertinença a l’euro amplia els límits a la tendència estructural a l’endeutament dels països del sud.

L’origen de la UE és el recolzament a la internacionalització i reestructuració del capital europeu, que reacciona en front de la pèrdua d’hegemonia i la creixent competència.

En la crisi de 2008, els creditors europeus plantegen la necessitat que els països endeutats paguin el deute aspecte reforçat perquè són els grans bancs europeus els principals creditors, el que força aquests a demanar ajudes financeres a la UE. Per concedir-les, la UE exigirà que s’implantin durs programes d’austeritat, la destrucció de l’Estat del benestar per intentar (i aconseguir) desprendre’s de l’Europa social existent, i el debilitament de la democràcia, disminuint així el nivell de vida de les classes populars. Queda clar l’element coercitiu d’aquestes directrius quan les ajudes concedides pel rescat bancari 100.000 milions d’euros es van supeditar al compliment del pacte fiscal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *