1 Introducció

En les condicions d’internacionalització del món actual, per entendre que passa a l’Estat espanyol és necessari observar que està passant en l’economia mundial. A més, l’economia espanyola està des de fa pràcticament dues dècades integrada en una unitat supranacional, la Unió Europea (UE), que té una gran incidència en el que succeeix en el país. No obstant, a l’Estat espanyol el debat i coneixement sobre la UE és escàs. Per això, ens proposem presentar aquí, tot i que breument, alguns dels aspectes que l’actuació d’aquestes institucions suposa, donat que considerem que només així podrem estudiar la situació i evolució de l’economia de l’Estat espanyol.

El Seminari d’Economia Crítica Taifa estem elaborant un informe sobre la influència de la UE en l’economia i la societat. No hem pogut acabar l’informe abans de les eleccions al Parlament europeu, però ens sembla que pot ser útil presentar el que encara és un tractament limitat però que permetrà conèixer el veritable caràcter de la UE, donat que la propaganda electoral sovint l’amaga darrere de lemes buits de contingut. A més, aquestes eleccions es plantegen sovint en clau de política interna –a vegades es diria que són més aviat una primera volta per futures eleccions internes–, aspecte que fa imprescindible una avaluació de la UE, encara que sigui parcialment, basat en un treball actualment en curs.

Aquí presentarem una breu síntesi de les idees principals que es perfilen en l’Informe “Desentranyant la Unió Europea” abordant únicament els aspectes que ens semblen més importants. En data propera presentarem l’Informe número 10 en el que es substanciarà amb detall els punts que es plantegen en aquest avançament. Recomanem vivament als lectors d’aquesta introducció que no deixin de llegir més endavant l’Informe complert que els ampliarà la informació sobre el tema i documentarà sobre els plantejaments que aquí presentem.

Malgrat l’enfocament crític d’aquest informe, no es tracta de negar que la UE en determinats moments ha estat útil per alguns països membres. Seria impensable que no fos així durant un període de més de cinquanta anys. La UE ha proporcionat algunes ajudes econòmiques –a través de la política agrària i els fons estructurals, principalment– i ha contribuït a consolidar la democràcia parlamentària. Algunes de les seves directrius han millorat drets dels habitants de la Unió i durant alguns anys s’ha donat una lleugera convergència entre les economies d’alguns dels països. Principalment, degut a les avantatges que suposen per un model capitalista gaudir d’un mercat únic cada vegada major i a l’explotació dels països externs mitjançant un ventall ampli de polítiques. Així mateix, s’ha de considerar que si els països haguessin evolucionat independentment també és probable que haguessin avançat respecte de les seves situacions anteriors.
No obstant això, com es mostra a l’Informe, la UE sempre ha tingut primordialment un objectiu econòmic i els grans capitals de la Unió han marcat la seva dinàmica i la seva política, el que ha portat a optar per estratègies i programes que han tingut un fort pes negatiu en les estructures productives, les economies dels països i la seva situació social, especialment entre les classes més vulnerables. D’aquí sorgeix la necessitat d’una revisió crítica de la UE.

Fotomovimiento - Troika get out of the south

Fotomovimiento – Troika get out of the south

En el marc del present treball, no és possible abordar tots els aspectes de la UE des del seu inici fins a l’actualitat. Es recullen els elements que ens semblen més significatius, però queden a part altres molts que segueixen sent importants. I, com succeeix sempre amb els treballs de Taifa, sabem que el nostre enfocament és primordialment econòmic, quelcom que representa una limitació significativa, però és el que creiem que podem fer amb més rigor.

Referir-se a la UE pot ser a vegades confús. Sovint, col·loquialment, es fa referència a “Europa” quan realment s’està tractant de la UE. Per això, cal apuntar que aquest treball tracta només de la UE. Abordem principalment els elements que es refereixen a l’anomenada perifèria europea: Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Irlanda, presentant menor atenció als països de l’est i i centrals.

Afegir que, actualment no es pot fer una anàlisi econòmica vàlida referint-se només als països; no serveix, i cada vegada serveix menys. Per entendre el que està succeint cal situar els fets entre dos elements de referència: els Estats i els capitals globals. Les decisions econòmiques principals les prenen els grans capitals que operen a escala global, però aquests es mouen en àmbits territorials específics amb les seves respectives poblacions, amb sistemes polítics i formes concretes de regir-los, els Estats i els seus governs. Els grans capitals es recolzen en els seus corresponents Estats, i aquests recolzen el que consideren els seus capitals. Els governs han de combinar d’alguna manera aquestes poderoses voluntats amb l’exigència del poder dins dels seus Estats i també necessiten justificar les seves actuacions davant les seves poblacions. Analitzar uns o altres d’aquests elements de forma aïllada condueix a una visió limitada. És necessari combinar la dinàmica dels capitals globals amb la de les economies específiques i els seus respectius Estats.

Metodològicament, és necessari ser molt crítics amb la categoria “país”. No només pel que acabem d’assenyalar, sinó perquè aquest marc d’anàlisi esbiaixa també el fet que dins dels països els costos i beneficis de l’activitat econòmica es reparteix de forma molt desigual. Una anàlisi adequada implica la consideració de les classes socials, que en el sistema capitalista poden reduir-se essencialment a dues: la classe capitalista i la classe treballadora. L’anàlisi que parteix de la idea “país” acaba concloent que hi ha hagut països “guanyadors” i països “perdedors”, i això oculta que en tots els països hi ha hagut una classe social, o part important d’ella, que ha guanyat –la capitalista– i una altra que ha perdut –els treballadors–. Només així, per exemple, s’entén el sentiment antieuropeu de bona part dels treballadors dels països centrals –per exemple, la classe obrera alemanya– que no s’ha beneficiat dels èxits econòmics del seu país.

Integrar aquests elements en l’anàlisi és una tasca complicada però intentarem fer-ho en les breus idees que presentam en aquest esbós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *