About The Book

En les condicions d’internacionalització del món actual, per entendre que passa a l’Estat espanyol és necessari observar que està passant en l’economia mundial. A més, l’economia espanyola està des de fa pràcticament dues dècades integrada en una unitat supranacional, la Unió Europea (UE), que té una gran incidència en el que succeeix en el país. No obstant, a l’Estat espanyol el debat i coneixement sobre la UE és escàs. Per això, ens proposem presentar aquí, tot i que breument, alguns dels aspectes que l’actuació d’aquestes institucions suposa, donat que considerem que només així podrem estudiar la situació i evolució de l’economia de l’Estat espanyol.

Extracte

La gestió de la crisi per part dels governs ha perseguit des del primer moment el rescat dels capitals privats, sobretot del sector bancari, a costa dels contribuents i el deteriorament de les condicions de la població treballadora. El recolzament incondicional dels governs ha fet vàlida la idea de la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues. A l’Estat espanyol el deute públic s’ha disparat fins nivells rècord –94% del PIB el gener de 2014–. El cost que això acabarà suposant és encara incalculable, però es pot aproximar entre els 125.000 i els 250.000 milions d’euros, entre les ajudes inicials del FAAF, el FROB, etc. i el posterior pla per rescatar la banca espanyola a través de l’anomenada línia de crèdit oberta per la UE. El deute s’ha convertit en un mecanisme de distribució de la riquesa de pobres a rics, doncs els diners dels contribuents, aportat d’una manera u altra pel treball, es drena cap als capitals financers a través del pagament d’interessos del deute. Un deute que es prolonga en el temps i que pel seu volum serà impagable, que ha forçat els Estat endeutats a recórrer a les ajudes de la UE que les ha concedit imposant severes i cruels condicions.